Desplegant una complexa xarxa de moviments connectats en el temps i l'espai, el llenguatge coreogràfic de Thomas Hauert podria ser vist com una extensió de la tradició de la dansa abstracta. No obstant això, la seva «escriptura» altament polifònica surt a la llum a l'escenari a través de la improvisació. El que fa que la seva obra sigui única i significativa és que pretén que l'ordre surti del desordre, la forma del sense forma, un grup dels individus, alhora que aprofita l'excepcional qualitat de percepció, atenció i concentració que la improvisació fa possible. La coreografia és vista com un microcosmos en què els individus constantment negocien entre la seva llibertat i creativitat i el seu desig de connectar amb els altres. Tractant amb els conceptes de lliure voluntat i responsabilitat, sembla reflectir les negociacions, conflictes, tensions i resolucions en funcionament en aquests sistemes socials. En l'espai d'un espectacle, hi ha indeterminació, justificació retrospectiva, la tenalla de la improvisació, visió limitada, oportunitats descobertes massa tard, temptació de seguir camins familiars i un futur obert, en un cert sentit, les forces a les quals ens enfrontem amb la nostra condició humana. La imperfecció es converteix en la signatura personal del compromís, l'índex de la cerca de la virtut, en lloc d'un signe públic de fracàs.
Les coreografies recents de Thomas Hauert es desenvolupen sense la intervenció d'una autoritat central. Formen un sistema dinàmic integrat de comportament impredictible, en el qual alguns alguns ballarins inicien el moviment i altres reaccionen, aquesta reacció desencadena un altre moviment dins de la mateixa estructura o s’ inicia un nou desenvolupament. Dibuixant lliurement en un directori compartit de principis físics incorporats durant un procés intensiu d'aprenentatge i pràctica, els ballarins són responsables de la invenció i implementació dels seus propis moviments a l'escenari, però també de la creació i desenvolupament d'estructures de grup. Han d'adaptar el seu paper individual dins d'una constel·lació dinàmica els mecanismes de la qual canvien constantment. Virtuós i un repte real, però també un "declaració" potent: les habilitats cognitives d'un sistema com aquest superen amb escreix la mera suma de les habilitats individuals dels ballarins i en gran mesura, es basa en la intuïció - com Hauert emfatitza: una facultat neurofisiològica que es desenvolupa a través de l'experiència.
Podríem veure en aquest enfocament una cerca de la forma en una època en la qual la forma planteja –potser amb raó– desconfiança, a causa del seu caràcter arbitrari, autoritari i simplista. Thomas Hauert no inventa formes, sinó processos que contenen un «desig de formar» inherent.
Curs passat:
Del: 27/11/2023 al 01/12/2023dilluns a divendres de 15h a 19h
190€
10% descompte socis APDC i APCC i alumnes del CSD