Partint d’un element present en el treball Pelucas en la Niebla, m’agradaria dedicar les hores de treball del taller a aprofundir una mica en les convencions teatrals i escèniques, no donar-les per descomptat, qüestionar-les, donar-los la volta. tractar-les com a elements de ciència-ficció:
- la quarta paret com a porta dimensional entre mons (en quina dimensió temporal i / o espacial està el públic si es juga a què no hi és?)
- els «aparts» del teatre com a forats de cuc. (Quin pont temporal ha permès a l’actor arribar fins al públic per a que el sentin? ¿Com ha aconseguit que no el senti el seu company/a d’escena? ¿On ha quedat aquest últim a?)
- la veu en off o el text de l’autor projectat a la paret com a intel·ligència superior, com el superordinador Hal a Odissea a l’Espai
- els flashbacks i salts temporals com a viatges en l’espai-temps.
Imaginarem i provarem situacions escèniques a partir d’aquesta translació.
Cris Blanco
Fa les seves peces escèniques des de 2003. La barreja de gèneres escènics, la música en directe, els trucs a la vista, la transformació de codis i objectes, el fet a mà i fer visible l’aparell teatral solen estar presents en el seu treball. Algunes de les seves peces són cUADRADO _fLECHA_pERSONA que cORRE (2004), ciencia_ficción (2010) El Agitador Vórtex (2014) Bad Translation (2016) creada en col·laboració amb Óscar Bé, Javier Cruz, Cris Celada, Amaranta Velarde i Ayara Hernández i Pelucas en la Niebla (2018)
Els seus treballs han estat presentats a centres d’art, festivals de dansa i teatre municipals, nacionals i internacionals.
També realitza seguiment del treball d’altres artistes, participa en projectes educatius i és membre de les bandes de música CALOR i The Elements.
Curs passat:
Del: 14/04/2018 al 14/04/2018De 10h a 17h
50€
10% de descompte pels socis de l’APDC i de l’APCC, alumnes CSD, alumnes MOVEO, alumnes regulars de la Visiva, usuaris de Teatron i Col·lectiu d’artistes independents.