Maniobres en escena. Trobades al tembalderal

Dins del cicle LLARGAVISTA 2018

En aquestes trobades proposo pensar en la idea de la maniobra subjectiva de l’executant escènic, partint de preguntes tals com: què és estar en escena? quin acte real constitueix? Què implica? Quins verbs són actuar, ballar? Quines pràctiques naturalitzen aquests verbs, quins aspectes subjectius vetllen? La idea de maniobrar implica una sèrie d’operacions, moviments, artificis que ocorren sempre en un context real de circumstàncies precises i que posen en joc les nostres habilitats i intel·ligències. Abordarem una sèrie de pràctiques i exercicis que ens obren possibilitats per indagar en la maniobra en el marc del succés escènic, entenent-lo com un tembalderal: Procediments i dispositius rítmics, vinculants, de les percepcions. Exercicis de creació dramàtica a partir de les tensions que s’obren quan estem en escena lluny de la idea de personatge, fora dels camins de la representació i del sistema coreogràfic. Suports d’un estar en escena en tensió amb les idees de la personalitat, veritat i autenticitat.

Marcelo Diaz

(Rosario, Argentina) Actor i director teatral. Ha realitzat pràctiques i recerques en diversos llenguatges escènics com teatre, dansa contemporània, teatre de titelles i objectes i teatre físic. Va començar els seus estudis teatrals el 1984 a l’Agrupació Discepolín de Rosario complementant la seva formació en teatre i dansa amb diversos mestres nacionals i internacionals entre els quals es destaquen: Norberto Campos, Cristina Prates, Griselada Montenegro, Joan Turner, Paticio Bunster, Ariel Bufano, Guillermo Angelelli, Paco Giménez, Cacho Palma, Jorge Onofri, Enrique Vargas (Colòmbia), Stephen Motramm i Pete Brooks (Anglaterra) Eric Sarria i Gabriel Guimard (Cia. Phillippe Genty de França). S’ha especialitzat en diverses tècniques d’improvisació amb Javiera Peó Vega (Xile), Cecilia Colacrai (Arg, Espanya) i Cecilia Vallejos (Arg, Holanda). Es va formar en producció i gestió teatral amb els professors Antonino Pirozzi (Universitat de Xile) i Gustavo Schraier (Complejo Teatral Buenos Aires) i va obtenir la Beca del Fons Nacional de les Arts per estudiar direcció teatral amb Daniel Veronese. L’any 2000 es titula com a Professor Superior d’Expressió Corporal al Professorat de Danses i Expressió Corporal “Isabel Taboga” de Rosario. Des de la seva creació l’any 2009 dirigeix el col·lectiu Ficción Física, dedicat a la recerca i creació en dansa i arts escèniques contemporànies http://ficcionfisica.com/. Amb aquest grup ha creat les obres Diego i Ulisses i Cinco Ficció Física (aquesta última en codirecció amb Alejandra Anselmo) les quals s’han presentat en diverses ciutats d’Argentina i en Festivals Nacionals i internacionals: Festival Mundial de Solos i Duetos (Caracas, Veneçuela), Festival Vrtientes de Dansa Contemporània Emergent (Xile), CASA Festival de Teatre Llatinoamericà de Londres, Festival Internacional de Teatre de Manizales (Colòmbia), Latitude Festival (Anglaterra), Edinburgh Fringe Festival (Escòcia), Rutes Panamericanas a Toronto (Canadà), Loft Festival (Concepción, Xile), Festival Internacional El cruze i Festival Internacional Experimenta Teatre (Rosario, Argentina). El 2012 va obtenir la Beca Internacional de Iberescena per a Creació en Residència de l’obra La Cripta que serà estrenada en 2018. Aquesta mateixa es va desenvolupar al costat dels artistes Diego Stocco i Ulisses Fernández en diversos centres de residència d’Espanya i Portugal: La Caseta de la Coma de Burg (Catalunya), Centre Coreogràfic RE.AL (Lisboa), CAPA (Centre d’Arts Performativas de l’Algarve – Faro) i la Universitat de Sevilla. Va dirigir també en relació amb altres artistes les obres “La Luna, el único lugar quizás”, “Al compás del corazón”, “¡Dejá, que sufro yo!”, “Mabel… y Edgardo”, “El Intruso – Lo mismo que el café”, “Opera Negra”, “Proceso en un aula”, “El jardín que ruge” (grupo Seisenpunto),“Olga” en cordirecció amb Paula Manaker i Ange Pottier.