Pràctica física i de creació: ser entre estar entre (entre significat i sentit intentant allunyar-nos del primer per aprofundir més en el segon)
Proposo un temps de trobada amb el cos com a eina per a la creació de nous espais de pensament i d’observació del cos com a subjecte de l’acció. Practicarem un cos que es pregunta més que afirmar-se a si mateix, que es col·loca en el lloc de la incertesa i forada així els llenguatges ja conformats per endavant, recuperant la capacitat de mirar, escoltar, dir, fer i percebre des de l’experiència comuna. La pràctica es centrarà en tres procediments que estan lligats a la dramatúrgia de la peça Este lugar entre / prethink and free action + tot el que d’ella es desplega
- Sobre una partitura ja pre-concebuda; fantasiejar en realitzar l’acció, dansar des d’estratègies que incideixen en la percepció i execució, dinàmiques que distreuen l’atenció, aires que permeten decidir sobre la decisió, to i temps real o irreal. Les coses que són com si no fossin.
- símbols Pop: Estigmes POP + un cos sovint hiper (brut o femení) + consumim cossos dels clips musicals + practiquem cossos contemporanis saturats d’estil + intentar arribar a un gran nivell de precisió amb paràmetres experimentals + moviments estrella en un lloc o manera poc espectacular.
- Pràctiques del cos que toca i és tocat Duo C: La suma tu i jo no és dues. És un entre en el qual pot aparèixer qualsevol. Quan això passa, podem dir que hem fet una experiència de nosaltres que no només desafia les lleis de l’aritmètica, sinó sobretot un determinat escenari de relacions de poder. Com pot convertir-se el moviment de pressionar en una estratègia per percebre la política menys perceptible que passa sobre i sota de la superfície de la nostra pell? Una pràctica del tocar que ens permeti percebre els cossos com a matèria, com també són cossos les entitats no humanes que coexisteixen en l’entorn. Accionant i posant al centre la materialitat del cos al marge dels discursos que produeix, trencar les jerarquies entre corporalitats, humanes i no humanes, reclamant la dimensió política que s’inscriu en tota la matèria, apunta cap a una nova ètica que té conseqüències pràctiques i no només discursives.
Dirigit a persones interessades en el cos com a presència i eina de treball en temps real (ballarins, actors, performers)
Bea Fernàndez.
Ballarina, coreògrafa, curadora, mare i treballadora domèstica És cofundadora dels col·lectius Las Santas i Artas, i coodirectora artística de La Poderosa, espai de creació a Barcelona.
Estudia Dansa Contemporània i Coreografia a l’Institut del Teatre de Barcelona i amplia els seus estudis al Center for Movement Research (Nova York). Treballa com a intèrpret amb Danat Dansa i col·labora estretament amb el coreògraf Carmelo Salazar (1998-2004), participant en peces com «Europea no és una puta», «Espaciales» o «El salón dorado». Ha creat els solos «Escorço» (2004), «I have a dream» (2006) i «Cuerpo en escena» en col·laboració amb Olga Mesa. El 2008 desenvolupa un projecte centrat en la figura de l’intèrpret com a memòria i arxiu viu, que es desplega en dos formats, el document audiovisual Los que se ven entre si, i una peça escènica, «Tres personas, todos los cuerpos». Des de fa uns anys desenvolupa el projecte de recerca i encreuament «Muy experimental», un projecte d’investigació que planeja convertir-se en una realitat constructiva entre creadors. Una de les cristal·litzacions d’aquesta investigació ha estat la producció d'»Este lugar entre. Prethink and free action». Des de fa deu anys desenvolupa una activitat anual pedagògica de laboratoris del cos dirigits a estudiants i ballarins professionals interessats en el cos i la construcció de la presència d’aquest mateix en temps real.
LINKS
Curs passat:
Del: 02/03/2019 al 02/03/201911:00h a 18:00h
40€