JUGAR AMB EL LIMIT

En un procés de creació escènica, com es relaciona la paraula amb el cos? El moviment amb el discurs? La intenció de les creadores amb la recepció del públic? Aquestes són algunes de les preguntes que es plantejaran i es reflexionaran en aquest taller.

Es treballaran mecanismes i estratègies per crear estructures que possibilitin la improvisació en directe, tant des de la perspectiva de la intèrpret com de la dramaturga. D’una banda es dissenyaran exercicis físics enfocats a reconvertir les restriccions en motors creatius que proporcionin a la intèrpret més llibertat. D’altra banda, es proposaran exercicis d’escriptura escènica i mecanismes per convertir els propis límits en estímuls dramatúrgics.

Taller dirigit tant a professionals i estudiants de les arts vives com a persones interessades en treballar el cos, el moviment i la dramatúrgia en processos de creació escènica.

Biografia

Elena Lalucat

Es gradua en Coreografia i Interpretació de la Dansa a l’Institut del Teatre al 2014. Durant un any realitza una formació amb la companyia Zappalà Danza a Itàlia i al 2016 nalitza els seus estudis acadèmics cursant un màster a la London Contemporary Dance School a Anglaterra.

Des del 2016 col.labora com a freelance amb Cia Baal / Catalina Carrasco a “CROTCH”, amb Maresa Von Stockert / Tilted Productions (Londres) als espectacles “Belonging(s)” i “Constructions of Thin Air” i des del 2017 treballa amb la companyia de teatre físic i titelles, Zero en Conducta a la peça “Eh man hé”.

Entre les últimes col.laboracions del 2019 destaca l’últim espectàcle de les Big Bouncers “Si estiguessim soles a l’Univers seria una gran pèrdua d’espai” estrenada al Mercat de les Flors, la peça “Servei de Desubicacions 24h” de Clàudia Mirambell estrenada al Sismògraf i el site specific d’Ana Borrosa “Nightingale” al Castell de Montjuïc dins el marc del Festival Grec.

Es guanyadora del tercer premi del Certamen Coreogrà c de Vic 2016 amb la peça Cúmul del Col.lectiu LEMA i el primer premi de l’Art Jove / Cer- tamen Coreogrà c de Mallorca 2015 amb el solo Catching Air.

Carlota Grau

Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la URV/UdL i màster en Innovació i Qualitat Televisives per la UAB, UPF i TV3 en el que s’especialitza en guió i realització de ficció televisiva. Actualment, finalitza els estudis superiors de Direcció escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona (Pendent Treball Final).

Darrerament, ha participat com a dramaturga i ajudanta de direcció a diferents espectacles com Reiseführer dirigit per Ferran Dordal i La Ruta 40 (Teatre Lliure, 2019), Nu de la companyia Animal Religion (Ateneu Nou Barris, 2018), Converses amb el meu úter de Núria Planes (Antic Teatre, 2019) i l’assistència dramatúrgica de Si estiguéssim soles a l’Univers seria una gran pèrdua de temps del col·lectiu BigBouncers (Mercat de les Flors, 2019). A més, ha dirigit les seves pròpies creacions escèniques com Wash my soul o Deixar de ser bona persona és fàcil si saps com (Factoria IT, 2018).

Formada en dansa contemporània en diferents escoles de Barcelona i ballarina de danses urbanes ha pogut col·laborar com a intèrpret en projectes escènics i audiovisuals. Com a creadora audiovisual ha realitzat el vídeo-dansa (parèntesis), co-creació amb el col·lectiu Oncogirrrls (2013). Junt a Brisa Luque creen la sèrie online BigBanc (2010) i co-dirigeix el vídeo-dansa La Ballarina (2013), curtmetratge acollit en diversos festivals europeus.

Actualment, elabora dues propostes de creació escènica, i col·labora com a dramaturga i ajudanta de direcció en altres projectes escènics.