Menu

Quines estratègies tenim per enfrontar-nos a la por? Com afecta el discurs de la por en els nostres cossos? Com podem fer que aquesta por s’acabi convertint en un espai de llibertat? Què passaria si miréssim de cara als monstres que ens acompanyen?

En el meu cas, el meu monstre és un Tsunami, un fenomen catastròfic, que ha anat augmentant la seva presència noticiable durant els últims anys. Però de la catàstrofe, m’interessa posar l’atenció al moment previ; quan les aigües del mar tiren enrere discretament, en silenci. Una suspensió que anuncia l’arribada d’una tragèdia. Una al·legoria sobre una calma aparent darrere la qual alguna cosa s’està gestant.

En aquesta residència exploraré les relacions que s’estableixen entre la por i la nostra percepció, entre el text i el cos, l’escriptura i el moviment. L’equilibri, la tensió i la suspensió són els paràmetres físics des dels quals es basa aquesta exploració.

Carlota Grau Bagès (Reus, 1984)

Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la URV/UdL i màster en Innovació i Qualitat Televisives per la UAB, UPF i TV3 en el que s’especialitza en guió i realització de ficció televisiva. Actualment, finalitza els estudis superiors de Direcció escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona (Pendent Treball Final).

Darrerament, ha participat com a dramaturga i ajudanta de direcció a diferents espectacles com Reiseführer dirigit per Ferran Dordal i La Ruta 40 (Teatre Lliure, 2019), Nu de la companyia Animal Religion (Ateneu Nou Barris, 2018), Converses amb el meu úter de Núria Planes (Antic Teatre, 2019) i l’assistència dramatúrgica de Si estiguéssim soles a l’Univers seria una gran pèrdua de temps del col·lectiu BigBouncers (Mercat de les Flors, 2019). A més, ha dirigit les seves pròpies creacions escèniques com Wash my soul o Deixar de ser bona persona és fàcil si saps com (Factoria IT, 2018).

Formada en dansa contemporània en diferents escoles de Barcelona i ballarina de danses urbanes ha pogut col·laborar com a intèrpret en projectes escènics i audiovisuals. Com a creadora audiovisual ha realitzat el vídeo-dansa (parèntesis), co-creació amb el col·lectiu Oncogirrrls (2013). Junt a Brisa Luque creen la sèrie online BigBanc (2010) i co-dirigeix el vídeo-dansa La Ballarina (2013), curtmetratge acollit en diversos festivals europeus.

Actualment, elabora dues propostes de creació escènica, i col·labora com a dramaturga i ajudanta de direcció en altres projectes escènics.